ART SHIFTING DAY: When dreams come true! (part I)

El passat dia 5 de Novembre, dia en el que varem celebrar l’ART SHIFTING DAY, va ser un dia carregat d’Autenticitat !

Després de casi 4 anys de treball, esforç, i perseverància, vaig poder viure una extraordinària experiència: la de saber que estava escoltant veritables “Dialegs entre persones”, parlant de marques, comunicació, audiències d’internet, de tecnologies, de valors artesanals, d’emocions, de comunicació visual, de com es creen continguts a TV, d’una escolta activa, d’hiperconectivitat, de cribar, de feminitzar les marques, de números i estadístiques, de potenciar una comunicació no tan digital però sí més personal, de tenir una mirada crítica i fugir de l’obsessió per la inmediatesa, de la realitat líquida i de la poesia #artshiftingday

El que vaig viure en un entorn tan màgic com la Sala Claustre de l’Arts Santa Mònica (espai que va acollir el nostre esdeveniment i ha col·laborat amb tot i més) va ser molt més del que esperava: Un retorn carregat d’autenticitat i de col·laboració! Un gran equip de persones ho va fer possible: participants a la taula rodona, performers, tècnics, llum interactiva, música, temps per reflexionar, audiència… El nivell de tot plegat era altíssim, l’equilibri entre els diferents dialegs exquisit (taula rodona, dialegs visuals, música interaccionant, llums jugant…)

Aquests dies encara estic païnt la resposta/retorn de tot l’esforç i passió que hi ha dins d’aquesta proposta de CANVI/SHIFTING.
No m’ho esperava i em va superar! Talent, respecte, col·laboració, autenticitat i Amor. Amor i respecte sincers, com quan tens en braços a un nadó, (fill/filla). Les que sou mares sabeu de quin sentiment parlo, i els que sou pares també! ;)
Molt fort, molt maco i molt sincer!

Em queda un record inmens d’un dia molt especial: L’Art Shifting Day, d’uns diàlegs intel.ligents entre persones que són els veritables artistes del s.XXI, els provocadors del Canvi d’Art. Per què…què és l’ART? la capacitat de crear, de modelar , de provar sense por a l’error, de buscar una millora pel conjunt, de voler evolucionar….

Vaig tenir l’honor de comptar amb un grup de persones, artistes professionals, que ja formen part del Canvi d’ART:

El Pere Rosales (íncipy), el Marc Cortés (Roca Salvatella), el Borja Martínez (Lo Siento Studio), la Gemma Cernuda (Peix&co), el Marc Teixidor (Revista Esguard), el Jordi Pi (TV3/etiquetats) i l’Ernest Companys (Techno Trends); 7 veus moderades d’una forma excel·lent per la Cristina Salvador periodista i Directora d’aPortada. Només una absència d’última hora per problemes d’agenda: la del Vicenç Altaió , qui va acollir el nostre projecte en el seu càrreg de Director de l’Arts Santa Mònica. Gràcies per confiar en mi i en el “Shifting”!

He de pair moltes emocions encara, però sé que entre tots els que estavem la tarda-vespre del 5 de novembre al Claustre de l’Arts Santa Mònica (un continent inmillorable per posar bon contingut) estem fent possible el canvi. l’Espai es va omplir de provocadors d’aquest canvi: en el debat, en l’art i en la música. Dialegs, diferentes veus que s’anaven sumant en perfecte equilibri.

Emisors que comunicaven amb missatges molt nítids, clars, crítics, revisionistes;  sense soroll (tant lluny del que tenim ara a internet). Reivindicació de les emocions com a focus de creativitat, de valors humans i artesanals, de fugir de l’obsessió per la inmediatesa, del temps líquid (Zygmunt Bauman), del zapping (escollir) vs multitasking (no estar attent a tot), de centrar-se en un únic missatge (programa, peli, joc, sociabilització a les xarxes) per tal de no perdre el “detall” del missatge. De saber escoltar. Del gènere de les marques: les marques són masculines, entren i demanen el seu retorn-benefici ràpid! Millor les feminitzem una mica entre tots i totes, oi? De l’Homo sapiens i l’ “homo videns” de la nostra societat teledirigida. De re-aprendre a veure i a mirar. De noves formes de treball col·laboratives i en xarxa. De la relativitat de l’espai i el temps no-efímer: la telepresència que ens permet “volar” en un instant a qualsevol racó del món. De la interactivitat i la interactuació de l’Enric López amb els sons del Hang, creant breus moments de reflexió a cada pregunta que la Cristina Salvador llençava al dialogants.

Varem parlar de la cuina, el bistec, les patates, la inmediatesa, el detall. De saber ensumar, cribar, tastar, i menjar! La Gemma Cernuda (Estratega de comunicació de l’ART SHIFTING DAY) ho explica molt bé al seu post: ¿Y qué es comunicar,…la patata o el bistec?

Parlavem de Comunicació, sí, i també de Creativitat i de com internet potencia /pot potenciar la capacitat creativa de qualsevol persona. Del poder creatiu col·laboratiu i comunicatiu.

De recuperar humanitat en els nostres dialegs. Es va parlar del Futur a través d’un tema tan humà com són els fills -nadius digitals- de com ells utilitzen les noves tecnologies. I com ens supera a nosaltres -mares/pares- la seva innata capacitat, però que hem d’intentar conduir el seu comportament transmetent-los un esperit crític!

La Comunicació com a eina, l’essència com a missatge.

La poesia com a essència, l’essència com a valors, el valors dins de la Comunicació!

***

A l’altra banda: l’audiència. Petita, potent i provocadora! La gran majoria em coneixien i sabien del meu projecte des de fa anys, la complicitat estava assegurada, la mirada plena de respecte i d’amor: Eren els meus amics de tota la vida!!! (la Xus, l’Angels, el Toni A.) , la meva germana (la Carme), el meu cunyat (L’Edu), amics de treballi de professió (el Martí, la Montse i el Maurici), amics que he anat fent en trobades twitteres (el Kim, el Xavi, el David, l’Ivan) representants de les marques que han col·laborat en fer realitat el Shifting Day (el Pedro, la Carmina, la Mercè, l’Anna, l’Eva, el Josep Lluís, l’Eveli), instagrammers-periodistes ( la Susanna), pares de l’escola dels meus fills (el Jordi B., el Lluis, el Juan), la Mary Jo i la Sara (quin parell de dones), la Sunsi i el Santi (H2o), la Marta i la Noelia (Xavier Garcia), el Xavi………. Persones que estan a la base formant part d’aquest projecte des d’el principi el LLuís Ayguadé (creador de la IMATGE del Festival, aquest llavis-cor tan femenins i tan simbòlics, no criden, et parlen, sussurren), l’Enric López (el director artístic, músic, dissenyador, multidisciplinari), la Gemma Cernuda (l’estratega canyera del team!,) i que va escriure un post excel·lent el dia després de l’Art Shifting Festival! Ets única: Gràcies Gemma!

la Mònica Urrutia , que ens ha anat fent fotografies documentalistes de les nostres reunions amb el seu iphone i la seva sensibilitat visual i que ara ens va fer aquest video (el mateix dia 5 novembre) amb el seu mòbil: mini resum, a pelo, sense editar, ràpid, fresc,…i deliciosament màgic! Gràcies Mònica!

El Sergio Escobar (Virtual Model), un membre més del nostre “big team” (va participar ja a les nostres primeres trobades d’Estrellas Visuales) que va fer de community manager ( facebook ,twitter, grups de linkedin), va controlar l’eventbrite d’entrades i va fer una bona cobertura de fotos i difusió de l’esdeveniment via twitter des d’el compte @artshiftingday . Gracias Sergio!

Hi havia més gent, cares no conegudes, però si hi eren és perquè aposten pel canvi de paradigma actual, i varen ser allí. Queda el record d’una expèriencia inoblidable…

Moltes Gràcies a totes/tots x venir!

Núria Antolí
Directora de l’ART SHIFTING FESTIVAL
http://nuriaantoli.wordpress.com/