POEMA PER L’ARTSHIFTING FESTIVAL

CLOSCA, ARMADURA I el SENSOR RESTANT

Closca, armadura i (el) sensor restant
La vespa (morta) comparteix marques amb el tigre
i el Tommy en el fang des d’Arres 1917
el casc encara posat
pèl acumulat suaument a la humitat
estenent tentacles
cames plegades com una cadira, allà damunt la plataforma arrugada.
Un cos llunyà.
La vida mai és llunyana.
Un nervi es pot estrebar.
La llum jugarà.
Un ventre farcit de gas.
I nosaltres, el vius, (nosaltres) desitgem una closca per viure
gaudir d’un èxtasi en el que podem ajudar.
Potser fins i tot donar vida a aquesta cosa.
Imaginant, qué és morir
quan cap de nosaltres ho fa.

Rick Holland

*traducció al català: Núria Antolí i Esther Garcia Fragua