Vicenç Altaió

Poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió i traficant d’idees. A l’aguait de les oscol·lacions estètiques de les lletres i les arts i de les aportacions del pensament crític i científic, en Vicenç Altaió ha anat construint una obra ben personal.

Va ser director del KRTU i de l’Arts Santa Mònica, a més de ser comissari d’exposicions de caire artístic, literari i científic, així com de l’Any Miró. Paral·lelament ha engegat diversos projectes multidisciplinars entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze. Èczema, Àrtics i Cave Canís.

D’entre els seus llibres s’hi troben poesies i una autobiografia intel·lectual sense subjecte, de genere híbrid, transversal, ocupada per escrits sobre artistes i la renovacó en art com a moral.

Aquest portador de talent ens obrirà la porta a la seva manera de veure el món en el que ens trobem:

“Vivim de ple un gran canvi nascut de grans canvis: la socialització del coneixement, l’accés de la dona al món del treball, els models familiars, una nova tecnologia, l’accés al viatge, l’acceleració del temps i la globalització, la producció de diner, etc… tots de pas cap a una “societat del coneixement” que creiem que pagaria la “societat del benestar”.

Hi ha un gran xoc entre el model clàssic industrial i els nous materials del coneixement. Ens trobem amb una joventut molt ben preparada que s’ha convertit en el nou proletariat de les forces de la cultura. Un cop s’esgotin els recursos de la classe mitja baixa serà quan esclataran noves revoltes inèdites. Allà on s’acaba el món feudal i els seus aristòcrates, allà on s’acabà el món feudal i els seus monjos, avui es posa en crisi banquers i polítics. A gran risc!”

Tornar >>